dilluns, 4 d’abril del 2011

                       Trobada a Calella
                                                                       d'Antònia Vilàs
    
                          Hi ha una vila a prop del mar
                          que així que arriba l'estiu
                          ja comença el seu bategar
                          i de joia el cor li somriu.
                          Gent de totes les contrades
                          arriben a l'entorn seu
                          les seves belles trobades
                          d'havaneres són sonades
                          i fan ressó a tot arreu.


                         Calella de Palafrugell tens el cor novell
                         pubilla encisera.
                         El teu cant arriba fins la pell
                         del jove i el vell quant sent l'havanera.
                         Calella em tens el cor robat
                         que és el que m'has donat
                         que et duc dins les venes
                          Calella a prop del teu mar
                          amb un bon cremat oblido les penes.


                         Hi ha una vila a prop del mar
                         dins la brisa marinera
                         on les barques les fa dansar
                         al compàs de l'havanera.
                         I la lluna i les estrelles
                         quan senten el gran brogit
                         obren les seves parpelles
                         il.luminant totes elles
                         amb estels la negra nit.

 


                                                                                                






                Aquesta bonica  havanera de la coneguda compositora Antònia Vilàs ens fa una preciosa descripció de l’emoció i l il.lusió que envolta Calella de Palafrugell en la seva nit màgica de l’estiu.
El primer dissabte de juliol es celebra la seva tradicional cantada d’havaneres que s’ha convertit en tot un  esdeveniment cultural de referència a Catalunya.
Ja des de mitja tarda aquesta preciosa vila de la Costa Brava empordanesa es converteix en un somni de color i melodia presents en cada racó dels seus carrerets blancs  i mariners i es comencen ja  a sentir les primeres notes i veus de les cantades prèvies com a preludi de l’esclat de música,llum i poesia que es viurà a la cantada gran de la nit a la cala del Port Bo.

Però com va començar tot? Com néixer la idea de convertir Calella en enamorada de les havaneres...

L’any 1966 a Can Batlle,una de les històriques tavernes de Calella,es va organitzar una cantada d’havaneres de la mà d’en Francesc Alsius,Frederic Martí i Joan Pericot per presentar el llibre Calella de Palafrugell i les Havaneres d’en Joan Pericot,Ernest Morató i  Frederic Sirés.
Un magnific recull de textos i partitures i el segon d'aquest tema que es publicava a Catalunya.
Neix també llavors el grup Port Bo,un dels impulsors de la cantada,format en aquells moments per Josep Xicoira,Carles Mir i Ernest Morató,acompanyats sovint al piano pel mestre de Begur, Frederic Sirés autor de la popular havanera La Gaviota (La Gavina).
L’èxit de la cantada va portar als organitzadors a repetir-la l’any següent de manera més formal i la primera cantada va tenir lloc a la platja d’en Calau (Calella) a la terrassa del bar La Vela el 2 de setembre del 1967.
L’èxit de públic fou una sorpresa i va animar a organitzar cada any una cantada a l’estiu que arriba enguany,2011,a la 45a de Calella de Palafrugell.
L’any 1969 els organitzadors,Associació d’Amics de Calella,van decidir traslladar-la a la plaça i cala del Port Bo on es celebra actualment aplegant més de 40.000 persones.






 
 
 Per conèixer,emperò,la tradició de cantades a Calella ens hem de remontar a molts més anys enrera.
La història de les cantades a Calella de Palafrugell va començar cap a els darrers anys del segle XIX,en uns dies on les tavernes eren el punt de trobada de pescadors,mariners,tapers (artesans del suro)...
El lloc on la major part dels  homes del nostre pais es recollien per compartir unes hores de conversa,joc i beguda.
I també el lloc on tots els seus neguits i somnis  eren desgranats  en cada trobada al voltant d’una taula,davant d’un got de vi  a l’aixopluc del caliu de l’amistat.


                                   Tianet Lladó i Pepet Gilet

La taverna jugava un paper molt important en la vida d’aquells homes i en ella va començar el cant.
El cant,que expressava tot el sentir d’aquells homes  senzills,lluitadors i somniadors  i que es va convertir en la seva alegria,entreteniment i evasió sentimental.

                                        Pescadors feinejant 

Els darrers anys del segle XIX hi havia a Calella cinc tavernes:a les voltes, la taverna de na Marieta Fonsa;a la plaça,la taverna de can Batlle i cal Noi Menut;al carrer Miramar s’hi trobava la taverna de la Marieta de can Fonso i al carrer de Pi-Roig,la taverna de can Batlle de dalt.
Les més concorregudes van ser les de la Marieta Fonsa i can Batlle de dalt.

Els primers cantaires hi solien aplegar-se  en  el que anomenaven “tercetos” (formats per les tres veus millors) i portaven el pes del cant a tot el poble.
El “terceto” era seguit  arreu,per totes les tavernes i molts cops,sobre tot en diumenge,eren acompanyats pels cants generals dels seus seguidors en un ambient d’alegria i companyerisme.

Un dels “tercetos” més famosos del qual s’en va parlar molt anys era format per en Sebastià Morató,en Mèlio Vigorós de Calella i en Pacomio.

                                       Pere Nuts i Mèlio Vigorós  1944
                        
Sin más luz que la luna per Franciscu Rovira i Ricard Balil                                                                       
 
 
 L'Avi Mèlio per Mèlio Vicens


Va ser també famós en aquells mateixos dies un “terceto” que feia estada a Calella anomenat els Xiquets de Reus.
Eren  tres fusters cantaires que anaven pel món treballant del seu ofici com a excusa per mostrar el seu art arreu on anaven.
 Eren considerats de primera categoria i van portar la bonica mazurca, Playas de Salou a més d’altres peces de sarsuela que van tenir molt bona acollida a Calella.
Aquests tres cantaires van venir atrets per la fama dels cantaires de Calella i van ser part important de la vida del poble en aquells anys.

Al primer “terceto” els va  seguir a primers de segle XX el format per en Tianet Lladó (Sebastià Parera),es Blau (Josep Esteba) i Pepet Gilet (Josep Bofill).En Mèlio Vigorós,el més jove del primer “terceto”  va ser també amb ells fins la seva mort podent així transmetre les lletres genuïnes,el to just i tota l’emoció i sentiment de la seva veu.
 
 



Tianet Lladó i Pepet Gilet 1944
 
                                                                     
  No LLores Alma Mia per Tianet Lladó i Pepet Gilet                                                                      
 

Ay Lola Dulce Prenda per Tianet Lladó i Pepet Gilet

 Aquest “terceto” va cantar prou temps per aplegar-se amb el d’en Pere Nuts (Pere Ferrer),en Josep Puig l’ Hermós i en Franciscu Rovira, i tots plegats van ser part del darrer moment d’esplendor de les cantades a Calella.

El darrer “terceto” abans de la transició que va existir a Calella i que avui continua amb nous cantaires va ser el format per Josep Xicoira (Pitu Rompus),Carles Mir i Ernest Morató ,fundadors del grup Port Bo,que en els seus començaments foren acompanyats al piano pel mestre Frederic Sirés que va fer que les seves cançons estiguessin ja més enquadrades musicalment.

    D'esquerra a dreta;Ernest Morató,Carles Mir i Josep Xicoira,fundadors del grup Port Bo
amb el mestre Frederic Sirés,autor de la coneguda
havanera La Gavina, al piano.


La Gavina per Port Bo

                                                                                                       
 A Tamariu hi havia el “terceto” format per L’Abelardo,es Ninyo i l’Hermós que cantaven a la taverna de Can Patxei i d’alguna manera van començar a comercialitzar l’havanera al vendre números per el sorteig d’una ampolla de cognac.
L’Hermós era l’encarregat de fer la rifa de les tires que amb la seva gràcia venia a molt bon preu.
Guanyés qui guanyés,el cognac es posava en un porró i tothom en bevia.Un cop acavada la cantada es repartien els guanys.



L'Hermós i Josep Pla

 En la Barqueta per  l'Abelardo,l'Hermós i  en Ninyo
 


 La Caña Dulce per l' Abelardo,l'Hermós i en Ninyo
 
 D’aquests  primers cantaires s’ han deixat uns admirats comentaris:

-“...destacava en especial la veu de tenor d’en Pitu Rompus,molt aficionat a grans pinyols,la capacitat d’en Mir de seguir-lo arreu i el bon fer calmat i assenyat d’en Morató...”-

-“...he de recordar a en Mèlio (Emerio Diaz),home de fàcils i agradables paraules,d’una simpatia desbordant i una veu baixa i tremolosa que ha estat l’admiració durant molts anys de les cantades a Can Batlle de Calella els dissabtes d’hivern a la tarda,i ànima del que fou anomenat el grup de l’Estrop.

També cantava en aquest grup en Siscu (Francisco Rovira),història vivent,ja que començà a cantar molt jove amb els famosos cantaires de Calella i malgrat els seus vuitanta anys,conservava perfecta la seva clara veu,afinació i el més pur salanc que es podia escoltar.Coneixia totes les cançons antigues i va estar  un gran puntal en la recuperació d’havaneres...”-

-“...l’Abelardo,el baix,tenia una veu envellutada i profunda;amb els seus contra cants i repeticions portava el ritme de les cançons.Vivia al cap de Sant Sebastià,era un home ferreny,amb boina de cantó i normalment amb una cigarreta a la seva mà esquerra,que al cantar dret,recolzava damunt l’estomac...es Ninyo de Begur,tot i que vivia a Palafrugell,era petit d’ulls penetrants,estàtic al cantar i afinava la segona veu com podia i de “corrido”,tal com ho havia aprés.
L’Hermós,Josep Puig,era genial.Vivia a Palafrugell on tenia una barberia.La seva veu profundament nasal no l’impedia arribar a tons altissims,modular i expressar com pocs ho han fet,al mateix temps que escenificava les cançons amb moviments de braços i mans o senzillament marcava el ritme colpejant amb les mans damunt la taula...”-

-“...Pep Gilet (Josep Bofill)gran artista de la cançó i del bon menjar.Les nombroses floritures en les seves cançons li donaven un estil molt personal i inimitable.Totes acavaben igual amb un “iujui”...”-

Ricard Balil i Forgas,pròleg a la segona edició del llibre Las Más Bellas Habaneras.







Aquests cantaires solien cantar sense acompanyament instrumental seguint el compàs amb palmades a les taules.No tenien coneixements musicals i cantaven de memòria i d’oïda amb una gran sensibilitat i amb senzillesa i naturalitat, un repertori format per cançons  basicament en castellà i algunes en català.
El repertori d’aquesta època d’or del cant a Calella,en català, era  constituït per obres de músics gironins com “La Fira de la Santa Creu” del mestre Albert Cotó de Figueres,per cançons velles que en aquells moments s’havien fet populars a l’Empordà com “La Pepa” i “A la Plaça”,sardanes,algunes cançons d’en Clavé i també de satíriques que agradaven força.

En castellà el repertori era molt més extens degut a les circumstàncies politiques de l’època,i foren les havaneres un dels estils musicals escollits pels vells cantaires seguint la maror musical de la Península en aquells moments.

Aquestes peces musicals de tonada gronxadissa i aire dolç i melancòlic evocaven l’amor,l’enyorança i els viatges i desig per terres llunyanes i exòtiques i formaren una part del seu repertori al costat de cançons populars catalanes,sardanes,polques i peces de sarsuela.
Les peces procedents del teatre musical eren repetides de boca en boca i així s’incorporaven al repertori popular.








 Xavier Febrés,estudiós de l’havanera,ens parla en el llibre Las Más Bellas Habaneras,del fet de que les havaneres arribaren a Palafrugell de la mà dels tapers (artesans del suro) i el seu gust pel teatre musical i sarsueles tan en voga a la Península al segle XIX i les primeres dècades del XX.
Joan Pericot a Calella de Palafrugell i les Havaneres ressalta,en canvi,el paper dels mariners,emigrants retornats i pescadors en portar el ritme de l’havanera a les costes catalanes.

Dos punts de vista diferents que a mi personalment m’agradaria que poguessin confluir i que les dues vessants aportessin la seva història i la seva riquesa cultural a l’arribada i cultiu de l’havanera a Calella de Palafrugell.

M’agradaria pensar que tan els tapers per terra,com els pescadors i mariners per mar, van contribuir a crear el gust i estimació pel cant,la música i les cançons i aixi a regalar Calella i el seu entorn el vivíssim i autèntic sentiment que perdura i ens captiva a tots els que ens hi apleguem.

No sé que  pensarien aquells vells cantaries,l’avi Mèlio,en Tianet,l’Hermós,si el primer cap de setmana de juliol ens acompanyessin a Calella.Alguns potser es posarien les mans al cap atabalats en veure el desplegament tècnic i la multitud a les cales i en les barques,i alguns potser s’unirien a la festa amb un somriure als llavis i els ulls brillants de satisfacció en veure el sincer interés i la meravella que desperta entre mils de persones el que ells amb senzillesa i amor fa ja uns quants bons anys van començar.







Voldria acabar amb unes boniques paraules d’en Joan Pericot extretes del llibre Calella de Palafrugell i les Havaneres que expressen tota l’emoció del sentiment viscut en aquells dies:


....-"En aquells moments a Calella encara s'hi vivia pobrament però amb calma i alegria..per això els que conegueren l'època d'or del cant i encara se sentien valents,mal haguessin d'anar a la xàvega o a l'artó cada dia,no renunciaren a cap peça del repertori que havien aprés dels pares.
La nova generació encara veié tot el esplendor d'aquella fogarada i s'hi afegí de bona gana.
Per això,entre uns i altres,encara ens feren recordar les Havaneres,per a captivar-nos novament amb el seu perfum de vainilla i amb el seu aire de ventall de palma....-
...-Ara tot és un record només;un record,però vivíssim,perquè darrera el pretext de les cantades i les Havaneres,vàrem conèixer en cadascun d'aquells homes de Calella una mena de calitat humana com no hem trobat-ni pensem de trobar-enlloc més del món."-    


Bibliografia consultada:


  Calella de Palafrugell i les Havaneres
  Autors: Ernest Morató,Frederic Sirés i Joan Pericot
                 Edicions Port Bo 1966




Las Más Bellas Habaneras  Autors: Ricard Balil i Bettina
                                                                 Lozoya
                                                 Edicions Librum  1995


Anna Maria Esther    
Col.laboradores:Joanita  Montserrat